Chan Koonchung: "Anys de Prosperitat". Fa ja algunes setmanes que vaig acabar de llegir aquest llibre i encara estic intentant acabar de saborejar-lo; com quan et menges un deliciós àpat i insisteixes en mantenir aquell gust a la boca, negant-te a què desaparegui. Al final, ja fan més el record i la imaginació afegida que no pas el que veritablement ja et resti res per assaborir a la boca: altres plats han pres el lloc d'aquell, potser tan bons com aquell però, ai carai, encara recordes aquell...

Alguns crítics comparen aquest llibre de Koonchung amb el 1984 de George Orwell o el Món Feliç d'Aldous Huxley. Potser sí que ho és des d'una perspectiva de descripció d'una societat dirigida i controlada, manipulada, però aquelles varen ser escrites amb el gran mèrit d'imaginar -visualitzar, preveure- una societat futura, societat que avui dia ja és bastant real tal i com ells la varen descriure. El que escriu en Chan Koonchung és "l'avui"; no cal que esperem anys per a veure si esdevé realitat o no.

La novel·la de Chan Koonchung crec que és d'un gran realisme, d'una gran capacitat d'anàlisi de la política, l'economia i la societat xinesa actuals. És, alhora, un gran exercici d'anàlisi en termes de geopolítica i estratègia de poder, i tot fet d'una forma amena, que enganxa el lector al llibre.

M'ha deixat maravellat com, a partir d'una situació que sembla absolutament inversemblan (la desaparició, en la memòria de la gent i a algun lloc més, d'un mes sencer del calendari xinés, de la vida dels xinesos) es desenvolupa una trama que sembla inicialment de misteri i ciència-ficció, però que acaba sent un gran exercici de realisme i lògica. No explicaré res més. Tan sols que mai he llegit un lllibre d'aquesta mena en què al final no he tingut la sensació, o més que una sensació, de què la història es resol d'una manera "forçada" o de tot punt increïble, per tancar la trama com sigui. Ben al contrari, en aquesta història de "Anys de Prosperitat" al final tot quadra d'una manera lògica.

Acabes agafant estimació i patint pels seus protagonistes i les seves tribulacions: el Lao Chen, el Fang Caodi, la Xiao Xi, el Zhang Dou, i fins i tot un alt funcionari, en He Dongsheng.

Però voleu saber el que vaig trobar més complicat, i del què no em vaig adonar fins que tenia el llibre bastant avançat? Doncs que inconscientment  m'imaginava els personatges amb una fesomia occidental: els típics herois i heroïnes, o simplement personatges de les típiques pel·lícules americanes  (el Lao Chen podria ser un Kevin Spacey, un George Clooney o el Clive Owen... I la noia? un paper idoni per a la Julianne Moore)... Però no! De cop em vaig adonar que són personatges xinesos, orientals: per tant, havien de ser més aviat baixets, ulls petits, pell groguenca, passa curta i apressurada, vestits a l'occidental però conservant trets orientals i amb la parla i els gestos característics dels xinesos). I des d'aleshores, em va costar tant de "visualitzar" els personatges...

Altament recomenable !


Koonchung, Chan: Anys de Prosperitat, La Campana, Barcelona, 2011 (L'original escrit el 2009)